Matins de reverencia
3/13/20241 min read
[Seqüència Cels 2/4]
De tots els moments sagrats del dia, en triaria un, el de l'albada
la primera hora, el primer aire, el primer raig de llum
M'agrada perdrem-hi per a percebre com es va despertant el dia, com del silenci i el quietud va creixent el moviment, la lluminositat, com es van amplificant i diversificannt els sons...
ho visc com una reverència, una salutació, un agraïment al nou dia
mentre és també un recordar-me la bellesa de viure i d'allò que és essencial per a mi per viure
un baixar-me a la humilitat, a la futilitat anodina i a la tendre genuïtat de l'existència
un reconeixer-nos, un trobar-nos el paisatge i jo, percebre com es desperta ell i com em desperto jo
Cada albada és singular, no n'hi ha mai cap d'igual, i alhora jo no la miro mai amb els mateixos ulls
i alhora és tot sempre el mateix
com un etern bucle de singularitats
una eterna bellesa mutant
una vida en creació continua