Matins de reverencia

[Seqüència Cels 2/4]

De tots els moments sagrats del dia, en triaria un, el de l'albada

la primera hora, el primer aire, el primer raig de llum

M'agrada perdrem-hi per a percebre com es va despertant el dia, com del silenci i el quietud va creixent el moviment, la lluminositat, com es van amplificant i diversificannt els sons...

ho visc com una reverència, una salutació, un agraïment al nou dia

mentre és també un recordar-me la bellesa de viure i d'allò que és essencial per a mi per viure

un baixar-me a la humilitat, a la futilitat anodina i a la tendre genuïtat de l'existència

un reconeixer-nos, un trobar-nos el paisatge i jo, percebre com es desperta ell i com em desperto jo

Cada albada és singular, no n'hi ha mai cap d'igual, i alhora jo no la miro mai amb els mateixos ulls

i alhora és tot sempre el mateix

com un etern bucle de singularitats

una eterna bellesa mutant

una vida en creació continua