L'inici

1/15/20231 min read

Començar amb el buit, el tel en blanc
sense saber què escriure
ni sense saber on i què portaran les paraules

Potser millor deixar-ho obert
per a què així vingui el que necessiti venir

Acollir el vèrtic de la incertesa, entregar-se a la confiança

Com començar sense que l’inici marqui el destí, sense que limiti possibilitats?

Com començar per a que l’inici més aviat expandeixi la possibilitat de desplegar-nos en la nostra infinitud?

Per on es més inspirador començar llavors?

Per allò fàcil o allò difícil,

allò bonic o allò lleig,

la part insuportable o l’agradable,

allò còmode o allò incòmode,

allò esquinçador o allò il·lusionant

el que ens propulsa o el que ens anula

el que ens desborda o el que ens buida…

Per què viure ho és tot

Tot ens atravessa, tot ens fa i tot ens desfà

hi ha algun text que ho reculli tot?

la creativitat, la interioritat, la natura?

la bellesa, el dolor, allò inabarcable?

la vulnerabilitat, la certesa, la incompletud?

la llum, la foscor o tota la poesia de la que en pot néixer?

que els buits, els cels clars, invoquin tot allò que som i encara no som i allò que ja no som

que els inicis no marquin camins, sinó tan sols els primers traços per a que sigui possible trobar-nos en el tot, en la inabastabilitat de l’experiència humana

que crear camí sigui per a aixemplar-nos en el nostre mirar, ser i sentir