Celebrant-me

Avui em celebro,

tot i que em costi

per ser avui encara aquí

per ser on sóc,

Agraïda a la vida per no haver-me deixat encara

per continuar nodrint-me, inspirant-me i ensenyant-me

Agraïda als malestars interns i externs,

als entrebancs i caigudes,

als pous, coves i buits que he visitat,

que em posen llum a tant que oblido, que malmeto, que deshonro,

Als giravolts i horitzons perduts i retrobats,

per, malgrat les voltes, haver seguit sempre la meva brúixola interna.

A l'imaginari, la creativitat, la font,

per salvar-me, per rescatar-me, per impulsar-me

i per tantíssim que encara no se

A la meva fortalesa interna,

la saviesa intuitiva,

l'escolta i

la sensibilitat,

que em regalen sempre tanta bellesa, poesia, tendresa i resiliència

Al cos, per tant,

per tanta sensibilitat, camins, balls, aliments, pells que ha pogut viure

i que em respon encara amb tanta abundància, escalf i vitalitat

A la riquesa del meu món intern i

al paisatge intern que m'habita,

als camins de món recorreguts,

a les que terres que he trepitjat

a les mirades que he tingut el privilegi de creuar

a totes les persones que he tingut l'honor de conèixer, que m'han acollit, inspirat i nodrit.

Al mar que m'ha vist créixer,

a les aigües que m'han rebut sempre, nua, vulnerable, per a regenerar-me

a les muntanyes que m'han compartit la seva saviesa,

als cels mostrant-se com a guies,

al foc per abrigar-me i recordar-me que sempre tinc un lloc on anar,

als boscos per obrir-me la possibilitat d'apropar-m'hi,

a la terra, per a sostenir-me sempre

Em celebro

per ser una eterna buscadora,

de persistir en la recerca d'allò que em mou, que em crida,

de voler entendre més enllà d'allò visible,

de perseverar tot i que no s'entengui

a voler comprendre més sobre el misteri,

a voler convertir-me en ell

Començant a tímidament acariciar-lo i acceptar que no l'entendré mai

Agraïda de cada cop estar més a prop

de mi mateixa,

de la natura

del cosmos

i a l'hora de sentir la inabarcabilitat de l'existència.

De poder-me reconèixer ínfima en el pas del temps

i venerar-me en la singularitat de la meva guspira vital

Agraïda de cada vegada estar més a prop del voler deixar ç

d'eclipsar-me

d'amagar-me, de desestimar-me,

del permetre'm ser cada cop més jo,

de brindar-me dignitat

d’ocupar l’espai que m’ha sigut donat

i bramar un sí a la vida.

de convertir-me en ofrena

Invocant

la humilitat, la confiança, el plaer, la tendresa, la saviesa, l'entrega i l'amor,

per a que em vertebrin l'ànima per sempre més.

Celebrant-me, et celebro, ens celebro, als humans i més que humans per seguir teixint l'espiral creativa del misteri.