Celebrant-me
12/20/20232 min read
Avui em celebro,
tot i que em costi
per ser avui encara aquí
per ser on sóc,
Agraïda a la vida per no haver-me deixat encara
per continuar nodrint-me, inspirant-me i ensenyant-me
Agraïda als malestars interns i externs,
als entrebancs i caigudes,
als pous, coves i buits que he visitat,
que em posen llum a tant que oblido, que malmeto, que deshonro,
Als giravolts i horitzons perduts i retrobats,
per, malgrat les voltes, haver seguit sempre la meva brúixola interna.
A l'imaginari, la creativitat, la font,
per salvar-me, per rescatar-me, per impulsar-me
i per tantíssim que encara no se
A la meva fortalesa interna,
la saviesa intuitiva,
l'escolta i
la sensibilitat,
que em regalen sempre tanta bellesa, poesia, tendresa i resiliència
Al cos, per tant,
per tanta sensibilitat, camins, balls, aliments, pells que ha pogut viure
i que em respon encara amb tanta abundància, escalf i vitalitat
A la riquesa del meu món intern i
al paisatge intern que m'habita,
als camins de món recorreguts,
a les que terres que he trepitjat
a les mirades que he tingut el privilegi de creuar
a totes les persones que he tingut l'honor de conèixer, que m'han acollit, inspirat i nodrit.
Al mar que m'ha vist créixer,
a les aigües que m'han rebut sempre, nua, vulnerable, per a regenerar-me
a les muntanyes que m'han compartit la seva saviesa,
als cels mostrant-se com a guies,
al foc per abrigar-me i recordar-me que sempre tinc un lloc on anar,
als boscos per obrir-me la possibilitat d'apropar-m'hi,
a la terra, per a sostenir-me sempre
Em celebro
per ser una eterna buscadora,
de persistir en la recerca d'allò que em mou, que em crida,
de voler entendre més enllà d'allò visible,
de perseverar tot i que no s'entengui
a voler comprendre més sobre el misteri,
a voler convertir-me en ell
Començant a tímidament acariciar-lo i acceptar que no l'entendré mai
Agraïda de cada cop estar més a prop
de mi mateixa,
de la natura
del cosmos
i a l'hora de sentir la inabarcabilitat de l'existència.
De poder-me reconèixer ínfima en el pas del temps
i venerar-me en la singularitat de la meva guspira vital
Agraïda de cada vegada estar més a prop del voler deixar ç
d'eclipsar-me
d'amagar-me, de desestimar-me,
del permetre'm ser cada cop més jo,
de brindar-me dignitat
d’ocupar l’espai que m’ha sigut donat
i bramar un sí a la vida.
de convertir-me en ofrena
Invocant
la humilitat, la confiança, el plaer, la tendresa, la saviesa, l'entrega i l'amor,
per a que em vertebrin l'ànima per sempre més.
Celebrant-me, et celebro, ens celebro, als humans i més que humans per seguir teixint l'espiral creativa del misteri.